Arteràpia -3ª sessio: "Deixa-ho anar"

Introducció:

Durant les setmanes anteriors, tant al grup com en altres espais de la comunitat, alguns dels components van fer al·lusió a la ràbia interior en diverses ocasions.

Me'n parlàven de manera directa o indirecta, pero curiosament deixaven entreveure la necessitat de "deixar-la anar". Em va semblar que per ells la relació art i terapia representes això: la oportunitat de lliberar-se. I no anàven mal encaminats, ja que tenia pensada una sessió per al cas. Però es potser el millor que pot passarnos com a "facilitadors-conductors" de grup: que els propis participants suggereixin una sessió!. Vaig enfocar el tema de la següent manera:

 

La guspira:

En primer lloc vag creure convenient fer servir alguns textos per a iniciar un debat sobre la ràbia, la ira, el perdó, el comportament davant les circumstàncies adverses, etc. En primer lloc vem llegir aquesta entrevista:

http://elpais.com/diario/2011/06/05/eps/1307255213_850215.html

"¿Quieres ser feliz un momento? Véngate. ¿Quieres ser feliz siempre? Perdona"Toda experiencia vivida, aunque usted no quisiera experimentarla y ni siquiera la buscara, la sintió porque se permitió vivirla. Muchas veces, el problema está en no saber poner los límites cuando nos entregamos a las experiencias. Cuando salen mal, buscamos culpables, y aunque los encontremos y les perdonemos, eso no nos alivia del todo hasta que nos perdonemos a nosotros mismos. Se trata de perdonarse a sí mismo por haberse permitido entrar en esa experiencia.

I vem aprofitar el moment per parlar de un cas molt paradigmàtic de injustica, associada al "perdó":

 

  

No crec que calguin gaires paraules. L'ideal hagués estat complementar el taller-sessió amb la visualització de la película que narra la seva història (INVICTUS) un cop va sortir de la presó i la seva relació amb els qui l'havien empresonat durant 3 décades.

Després també vem llegir aquest text del que en vaig extreure alguns paràgrafs:

http://vivirconemociones.blogspot.com.es/2013/06/el-arte-de-perdonar.html

 SUELTA EL PASADO

Empieza a soltar el pasado para poder mirar hacia el futuro. No estamos separados. Todos formamos parte de todos. Aprende lo que vienen a enseñarte tus enemigos y agradece. De lo contrario quedarás atrapado en ti mismo. Jamás evolucionarás, ni crecerás. Solo serás una sombra de lo que realmente podrías llegar a ser.

 En el camino hacia la búsqueda de la felicidad, continuamente nos encontramos con personas o situaciones que nos causan daño, dolor, sufrimiento, molestias. Todas ellas son reflejos externos que muestran nuestra vulnerabilidad y dependencia del exterior. Queremos que los demás se comporten como a nosotros nos gustaría. Queremos recibir lo que creemos que merecemos. Que todo salga como nos gustaría. Que nos complazcan y reconozcan.

Sin embargo, debemos despertar y comprobar que lo que tanto nos molesta en los demás no es más que un reflejo de nuestras carencias. Lo que recibimos de fuera es exactamente lo que damos. Por eso, si no te gusta lo que recibes, deberías observar atentamente qué es lo que das.

(...)

Nunca alcanzaremos la plenitud mientras haya una mota minúscula de resentimiento, odio o malos pensamientos hacia alguien. Porque ser feliz es liberarse y liberarse es soltar.

 L'exercici:

En aquesta sessio l'exercici va ser molt senzill: es va demanar als participants que pensin en alguna situació / relació / circumstància que sentin que els hi dona ràbia, frustració, ira, angoixa fins i tot.

En aquest cas la majoria va trobar-ho facilment. Deixem, com es habitual uns 30-40 minuts per treballar.

Un cop van tindre fets els dibuixos/creacions, vem sentar-nos en rotllana per explicar que es el que cadascú havia volgut plasmar. Tothom va explicar-ho, algú amb menys detalls es clar.

Aleshores arriba la hora de proposar als participants la realització de un acte simbòlic per perdonar, per deixar anar la ira. Es pot fer de varies maneres (enterrant, deixant anar amb globus -compte que cal tenir eli-, o bé el que vem fer nosaltres: plegar el paper-cartulina, i anar a deixar-lo al riu per a que la corrent se l'emporti...