De nou una sessió feta a partir de un concepte de P.N.L., el "Cercle de excelencia (o cercle de poder)". De fet, aquesta entrada de Blog es molt llarga, ja que aquesta sessió es en la que he basat el meu treball del Practitioner de PNL; i ara que l'he redactat aprofito per extreure'n els punts mes important i publicar-los.
L'Exercici "EL CERCLE DE PODER"
1-
En
primer lloc vaig demanar als participants que retallessin una cartolina en
cercle, i que la deixessin davant seu. Després els hi vaig demanar que
agafessin la cartolina i la dibuixessin d’un color que els hi dones bona vibració
i energia (com “omplir” tota la
cartolina hagués estat llarg, vem establir que podien colorar només “l’entorn”
de la cartolina.)
2-
Acte
seguit vam fer una petita relaxació (usant també les tècniques apreses al
Practitioner i amb les que em sentia mes còmode: centrant-nos molt en el físic
i lo corporal (mètode Erikson), integrant els sorolls, parlant amb musicalitat,
etc).
3-
Aleshores
ara mentre fèiem la relaxació havien de recordar un moment o situació en que
van sentir-se capaços, o van superar algun repte, van tenir força de voluntat,
etc. Tanquem els ulls i faig un VAC; pregunto,
¿que hi veien? Que escoltaven? Que sentien? (ho faig en grup, tots a la vegada)
4-
Un cop
fet això demano que obrin els ulls i que agafin la cartolina (tallada prèviament)
i dibuixin al cercle la situació que han recordat (els participants es mouen de
la cadira de relaxacio a les taules de dibuix, que son a la mateixa sala). Explico
que avui no calen tants detalls, i que també
es pot dibuixar de manera simbólica, amb algun element que ens la recordés.
Aixo tenia previst que durés uns 10 minuts (va durar mes)
5-
Un cop
dibuixada la situació o experiència o record, vaig demanar que hi afegissin diferents elements relacionats amb la força,
valor, energia i habilitats d’aquestes característiques. Per facilitar la
feina, vaig donar unes pautes:
a.
Element
de la natura
b.
Animal
c.
Personatge
(real, família, algú admirat, ficció, etc)
6-
Un cop
donades aquestes “coordenades” vaig deixar que treballessin en elles, ja que
les havien de plasmar al cercle. Com sempre, vaig recordar que el mes important
no es dibuixar a la perfecció, amb una tècnica pictòrica exquisida, sinó sentir
que els elements estan presents al paper
.
(Una sessió d’arteràpia a Can
Parellada)
Al cap d’uns 20 minuts, tots els participants tenien els cercles fets (aquí
van demanar un cigarro i els hi vaig deixar, ja que portàvem ja casi una hora i
encara quedava força estona)
Aleshores ens vam posar en rotllana de nou (fins ara estaven dibuixant
cadascú a la seva taula), i vam posar els Cercles davant de cadascú. –es
quelcom que fem a totes les sessions, la ultima part de “expressió verbal” que
es fa un a un.
Tot seguit vaig demanar qui volia començar a fer servir el seu cercle de
poder. Un dels participants mes veterans (que assisteix des de la primera
sessió) es va oferir voluntari. Vaig dir-li que s’aixequès i es situes davant
la seva cadira. I l mig de la circumferència poses el cercle de poder, a uns 3 metres davant seu. Li
vaig demanar que quan pogués, tanques els ulls i penses en algun problema o
dificultat.
En aquest cas el Q va trigar força a trobar-lo. No
tant perque estihguès nervios, ja que se’l veia tranquil, sinó perquè es força
dubitatiu. Al cap de un minut aproximadament va dir que ja l’havia trobat, però
no el va voler explicar, i tampoc vaig forçar-lo. Si que va dir “es un problema gordo”. Bé, aleshores li
vaig dir que penses en alguna situació concreta del “problema”, algo que li
recordés aquesta situacio no desitjada.
Després li vaig demanar que “fes una pasa endavant” i
oblides aquesta situació. Que estigues neutre. Un cop estava que m’avises. Quan
em va dir que ja estava li vaig demanar que entrés al cercle de poder (aquí va
haver de obrir una mica els ulls per veure la cartolina) i que un cop sobre
ella penses i sentis tot allò que hi havia al cercle: la situació dibuixada,
l’animal, en l’element de la natura, en el personatge. Com es sentia ara? Que
hi veia? Que s’escoltava? Que sentia?
Al cap d’uns segons li vaig demanar que sortis. I que
tornes a pensar en el problema-dificultat.
Aleshores vem repetir l’acció anterior: que entres al
cercle (es situaven devant) i pensaven en tot allò que hi havia, per donar-li
força. I en aquest punt li vaig dir “d’acord Q, ara que ets a dins, i et sents
amb energia, ets al teu cercle de poder, pensa en la dificultat”.
Es notava en el seu rostre canvis. El cap mes
aixecat, moviments facials. Mica en mica el Q anava agafant consciencia i li
anava repetint i ajudant: “et proposo que enfoquis el problema pero pensant en
tots aquells elements: en la teva capacitat que vas tenir, en l’animal que
t’inspira..etc.” Se’m va acudir dir-li” Que faries davant el problema si fossis
aquest element de la natura? I si fossis el personatge?
Volia repetir la operacio varies vegades pero per
temps i pel que el veia cansat només ho vem repetir un cop.
Vaig dir-li que ja podia obrir els ulls. Vaig deixar
un moment de pausa i vaig agrair-li el que havia fet, el seu coratge per ser el
primer. En el seu cas vaig demanar-li si hi havia alguna “millora”, si veia
diferent el problema, i va dir que si, que de manera lleugera, però ho veia des
de un altre perspectiva, “como desde
arriba” va dir, “cuando lo suelo ver
desde abajo, me he visto mas grande ante ello”. Va afegir “como te decia es una cosa muy heavy, no
creo que con esto lo solucione, pero me ha dado ideas” .Es possible que
diguès “lo veo desde arria” degut a que la experiència exitosa reviscuda era
fer el cim en una muntanya, amb temporal de neu. Mes tard em va explicar, ja en
privat, que la dificultat era la dependència de l’alcohol (motiu principal de ingrés)
Això va anar molt bé ja que va engrescar els participants. En algun cas
es notava menys disposició i mes cansament, i jo potser també al notar-ho ho
feia mes lleuger, o això intentava. Bé, cal dir que dos dels 8 asistents no van
voler fer aquest exercici. EM van dir que “prefiero hacerlo sola”, luego o mañana
en la habitacion. Només una d’elles ho va fer.
De fet mes endavant, -a la setmana següent- em van confesar que els hi
havia agradat, malgrat que havia estat una sessió esgotadora i que “hoy no serà
tan largo no??”. Està clar que es un perfil de usuari amb poca paciència sinó
hi ha resultats immediats. El que confesso que em va agradar es que durant la
setmana ja vaig veure que 3 dels participants s’havien penjat o posat en un
armari el seu cercle de poder a les habitacions on dormien.
En aquesta
imatge hi veiem la paret de l’espai d’Arteràpia, on hi son penjats els
“resultats”: i de fet a l centre a la dreta hi veiem un exemple de “cercle de
poder” (precisament la de l’usuari escalant la muntanya.)També si ve (a la
dreta de tot, un exemple de linea de vida, i abaix un “arbol de la vida” una
persona que va fer una interpretació lliure de la “linea de vida”)
Técnica empleada:
La tècnica empleada es el Cercle d’Excel·lència o
Cercle de Poder: vaig preferir anomenar així (de Poder) perque entenia que per
als participants era mes evident i clar. I confesso també que ho vaig triar
perque personalment trobo una mica “agosarat” parlar d’excel·lència: d’alguna
manera la paraula excel·lència em remet a la perfecció, i trobo que la
perfeccio es tensa i conté un element de pressió. Entenc que no es la intenció
de la persona que ho parla pero trobo mes “terrenal”, senzilla i “de carrer” la
paraula “de poder”.
Bé, deixant de banda aquest incis, cal dir també que als
apunts tenia poc “contingut” anotat sobre aquest exercici, només 4 frases i un
parell de esquemes o doçibuixos. Que per cert, en alguna manera difereixen dels
enllaços que vaig trobar per fer la sessió i que he usat alhora per fer aquest
document: la diferència amb els apunts del Practitioner es que hi havia un 3er
espai,
Vaja, tot i aixi crec que la essència He trobat dos
enllaços que crec expliquen bé el que es, amb petites diferències però en
essència el mateix. Per no fer molt extens el treball no he copiat tota la
explicació (que es al link), sinó que he tallat i enganxat algunes de les coses
mes significatives d’aquests dos enllaços.
---> LIDER ACTIVO: CIRCULO
DE EXCELENCIA
‘’Vamos a encuadrar la técnica en una situación común
a estudiantes y profesionales, suponga que usted está próximo a realizar una
presentación importante y usted sufre de miedo escénico, el solo pensar en ese
día de la presentación es suficiente para traer a usted un poco de ansiedad,
usted desea realizar la presentación con seguridad sin que los nervios lo
traicionen, para eso usted decide poner en práctica la técnica del Circulo de la Excelencia‘’
M’agrada la idea, crec que pot ser un bon moment per
aplicar la técnica. I de fet em fa pensar que seria per tant mes dificil
aplicar el meu model, ja que a la presentació potser no podem posar al terra la
cartolina.!
---> PRÁCTICA (PNL) DEL CÍRCULO DE LA EXCELENCIA
‘’Intensifica
tu Círculo de la
Excelencia. Para reforzar tu círculo de excelencia puedes
repetir los pasos 3 y 4 con otras experiencias diferentes en las que hayas
sentido gran satisfacción por la gran seguridad con que te sentiste.’’
No
es mala idea proposar-ho, pero si ja els hi costava trobar una experiència,
penso que demanar-lis mes els hi podria crear fins i tot ansietat.
‘’Practiqué el “juego de magia poderosa” con
dos de mis nietos. Nicolás empieza a hablar de su círculo azul y
Sabina de su círculo rosa. Lo seguiremos jugando hasta que sea su
“recurso automático” y se sientan siempre “lo máximo”… como todos queremos
sentirnos.’’
D’altre
banda aquest ultim paragraf el trobo molt acertat, i m’arrenca un somriure: ens
demostra que la PNL
potser es mes senzill del que creiem, que pot ser un joc de nens!
Altres possibilitats:
Le experiència va ser positiva, però la sensació que
vaig tenir es que l’exercici era una mica “rebuscat” i llarg. Possiblement per
falta d’experiència i seguretat en mi mateix, i perquè a mes a mes sentia que
estava “inventant” una cosa nou que ningú m’havia explicat (si, el cercle
estava ja ideat, però no la remescla Arterapia + PNL). Per tant potser faria
mes senzill l’exercici, descartant alguns elements o evitant alguns passos redundants.
Es més, potser hauria d’haver fet en una
sessió el cercle, i en un altre l’exercici de PNL. Aixi no hagués estat tan
esgotador.
De fet, la pregunta “altres possibilitats” em fa
pensar en les possibilitats que pot donar aquest binomi PNL-Arterapia, desconec
si es fa servir (però suposu que no soc el primer). En realitat vaig aplicar elements
de PNL en altres sessions del mateix grup (al
blog d’Internet on anava posant-hi les sessions explico alguna d’aquests
experiències, com per exemple la
Linea de Vida. Per no estendre’m mes en aquest document
remeto al link:
Per altre banda mentre buscava informació sobre el
Cercle de Poder, vaig trobar un comentari d’una persona en un blog, que deia el
següent:
18/05/2009, 22:36
http://www.xing.com/net/ne_pnlprogramacionneurolingu/tecnicas-de-pnl-134555/el-circulo-de-la-excelencia-21262345 - “Manuel Jiménez
La primera vez que entré en contacto con "el círculo
de la excelencia" me permitió analizar qué habilidades utilizaba en
detalle para conseguir un estado de excelencia y a su vez utilizarlas para
situaciones que no habían sido tan efectivas.
Años más tarde leí un modelado del círculo de la excelencia que utilizo en la actualidad. En vez de hacer un círculo, se podría hacer una línea donde podrías incorporar diariamente a la "linea de la excelencia" el aprendizaje de esas habilidades y pequeñas alteraciones que las mejoren.
Con este segundo modelo, consigues actualizar tu aprendizaje de la excelencia en el día a día y dejar de repetir lo que hacías en el círculo. Es una añadidura muy efectiva desde mi punto de vista.
¿Qué os parece? Un saludo - Manuel
Años más tarde leí un modelado del círculo de la excelencia que utilizo en la actualidad. En vez de hacer un círculo, se podría hacer una línea donde podrías incorporar diariamente a la "linea de la excelencia" el aprendizaje de esas habilidades y pequeñas alteraciones que las mejoren.
Con este segundo modelo, consigues actualizar tu aprendizaje de la excelencia en el día a día y dejar de repetir lo que hacías en el círculo. Es una añadidura muy efectiva desde mi punto de vista.
¿Qué os parece? Un saludo - Manuel
Trobo que es una bona idea; crec que a mes
funcionaria fent-ho també en un paper, com qui va posant fotos a l’àlbum,
ampliariem les nostres capacitats o elements que ens serveixin. A mes a mes que
té un punt de “treball a llarg termini” que li dona molta força. No descarto
fer-ho en un futur en alguna sessió.
Punts débils – millores
Potser l’aspecte que mes vaig veure “a millorar” era
la meva actitud una mica “insegura”: eren les primeres vegades que feia una
pràctica ‘’peneliana’’, i tot això es notava en el meu estat d’ànim, que era
una mescla de il·lusió, neguit i un pel de nerviosisme. Aquest pel de neguit
que em feia sentir mes dèbil.
Segurament ho compensava amb l’alegria i el desig, i
no se fins a quin punt sem notava que estava insegur, però tenia moments
concrets en que no em sentia del tot segur, fins i tot amb alguns dubtes. Eren
dubtes tant de metodologia i procés com de contingut. Son sessions i exercicis
que han d’estar molt preparats, i jo els portava preparats, pero també havia
deixat un marge per a la improvització. Aixo com deia en punts anteriors te
beneficis i handicaps.
També la resposta dels usuaris et va “modulant”
l’estat d’ànim, i això crec que té beneficis, ja que tu com a facilitador t’hi
adaptes, però alhora et pots veure massa influenciat pel feedback negatiu (si
es dona). Per exemple un dels casos de usuari (en aquest cas una dona) que no
va voler fer l’exercici complert, em vaig sentir frustrat per uns segons: clar
un de seguida ho percep i et dius a tu mateix “no et decepcionis”, pero crec
que hauria de ser mes automàtic, no sentir-te rebutjat sinó viure-ho amb total
normalitat.
*(En
l’apartat millores: també afegir que he de millorar la “peresa”, ja que he
trigat molt en fer aquest document!
