A les sessions 6 i 7 vam passar i comentar els vídeos recomanats pels propis residents. Com que les temàtiques són molt variades, vaig curt de temps i seria infinit comentar-ho tot, he incorporat la fitxa i la nota de Filmaffinity (i també la meva nota personal).
Un empleado de aparcamiento, además de validar el propio
estacionamiento, también "valida" a los propios clientes con cumplidos
sobre su aspecto o características de su personalidad.
Un niño llega a Mercabarna, el mercado más grande de Barcelona,en un
viaje escolar. Y allí tendrá una aventura que le marcará para siempre y
realmente poner a prueba su coraje. Preseleccionado para los premios
Óscar tras ganar la categoría de Mejor Corto Narrativo en el Festival de
Cine Urbanworld de Nueva York. (FILMAFFINITY)
Cuando Divad despierta tras un extraño accidente en la bañera, es
incapaz de recordar nada, ni siquiera su propio nombre. Su casa, su
supuesta esposa Arual... Absolutamente todo es desconocido para él.
Aunque no pueda concretarlo, algo inquietante y fuera de lo normal
parece ocurrir en el mundo que le rodea.
Desde que asesinaron a la mujer de Léo, solo una idea da vueltas en su
cabeza como un bucle sin fin: la venganza. Aclamado corto ganador del
Your Film Festival en su 1ª edición, un certamen 'online' organizado por
YouTube y Emirates, en colaboración con la Bienal de Venecia y Scott
Free Productions -productora del director Ridley Scott-. Premiado nada
menos que con 500.000 dólares, destinados a crear contenido original
'online' y que contará con el actor Michael Fassbender y el propio
Ridley Scott como productores.
Dos chonis, un panadero, una clase de matemáticas, un encuadre y un
montón de pipas. Tres minutos y medio es lo que dura el corto de Pipas y no se necesita nada más para crear una historia perfecta que deja al espectador encantado y fascinado a partes iguales.
¿Existe mayor complicidad entre dos amigas que una bolsa de pipas?
Nota FA: 5'7
Nota personal: 8 / 10
Curt nº 6
Vivimos inmersos en lo que ahora llaman Globalización, pero si alguien
nos pregunta el porqué, apenas sabemos que responder. ¿Quién está detrás
de todo esto? Pedro y Juan se lo van a cuestionar en un caluroso día de
agosto mientras hacen sus compras.Corto de ficción con mensaje
social de unos 13 minutos dirigido y producido por Sergio Delgado.
Mejor Corto Riojano en el Festival El Sueño de la Musa 2005.
Premio del Público en el Festival Baloo'05 de Barcelona.
Quan vaig iniciar el Videofòrum tenia clar que volia fer una sessió dedicada a la creativitat, però, com fer-ho?
El primer que volia fer era transmetre la idea "EL MAPA NO ES EL TERRITORI". Així que vaig agafar una pissarra i vaig fer el famós exercici dels 9 punts enllaçats per només 4 línies.
Quan ho tenim davant amb la solució sembla molt fàcil, peró gairebé ningú aconsegueix sortir dels límits dels 9 punts (el cuadrat imaginar que tenim davant), pocs aconsegueixen sortir del MAPA.
Però, i en vídeo? quin vídeo podia representar millor aquesta idea-concepte-creença (potenciadora)??? Vaig triar aquesta meravella d'història.
Es una història paradigmàtica , la metàfora perfecte del "sortir del mapa": fent un camp de futbol a sobre del mar. Història real,que ens deixa de pedra.
El vídeo reforça la idea de "no desistir", de "provar", de treballar... I es que al llarg d'aquests últims anys de tant treballar amb la música i un dels gèneres mes creatius (els mashups i remescles) em dono compte que allò que deia Picasso es mes cert que mai "La inspiración existe, pero tiene que encontrarme trabajando".
Es una idea que tothom ha experimentat algun cop: arribem a trobar solucions quan passem a l'ACCIÓ, estem "treballant", PROVANT (individualment o en equip), establint connexions, obrint-se a possibilitats: entrem en una dinàmica de GENERAR possibilitats / idees / espais.
Desprès l'ATZAR fará la resta.
Per seguir vaig triar altres vídeos d'històries reals brillants, que ens introduirien en altres conceptes i elements de un procés creatiu:
Aquí vem entrar també en el concepte de la ESCASSETAT i el "inventar",quan cal sortir del mapa per manca de RECURSOS. Es un vídeo que em recorda a com a Cuba (on hi vaig viure 3 mesos) la gent "resolvia" o "inventaba".Veiem alguns exemples :
Així també entràvem a debatre sobre el model de societat (almenys l'occidental) , sovint extremadament consumista, i en definitiva POC CREATIVA alhora de buscar solucions.
Peròo ho hem sentit mil vegades, una frase que comença a fer ràbia: "La crisi es una oportunitat": es cert que mica en mica amb la crisi segurament aquest paradigma està canviant; cada cop veiem mes mercats de intercanvi, tendes de segona mà, Apps que contribueixen a donar-li vida a objectes oblidats, i alguns llocs on ens ensenyen a reparar (un bon exemple es el centre Reparat millor que nou -> http://reparatmillorquenou.blogspot.com.es/).
Bé,seguim amb els videos: un Afganès que crea un aparell antimines per uns 40 euros, quan solen costar 4.000:
Aquí es resol un greu problema, fent servir un model d'un joc de quan era petit! Per tant també vam connectar amb la INFANTESA, amb el JOC- De petits som un no parar de creativitat.
Per rematar aquesta connexió amb quan som petits, amb el joc, amb el desig de inventar i gaudir, vaig triar un fragment del Pedagog i Expert en creativitat SIR KEN ROBINSON :
(Es molt recomanable llegir el seu llibre "El elemento", on explica centenars de casos similars, persones que van trobar el seu element, molts d'ells amb rendiment escolar baix o falta de concentració, pero que van seguir la seva passió,i avui en dia s'hi dediquen i molts d'ells son referents)
Durant la sessió també es creen debats i diàlegs, i van sortir algunes idees com per exemple el tema de la música, com els estils musicals son sovint una extensió o VERSIÓ o MESCLA d'altres estils anteriors. Vaig explicar la ramificació de la música, que es pot veure en aquests esquemes/genealogies que circulen per internet:
Flamenc
Música Jamaicana
Rock
Electrònica i afins
I n'hi ha esquemes que connecten tots els estils:
Seguim amb la sessió: tenia preparat un vídeo on desgranen la creativitat d'una
manera mes acadèmica (hi ha un munt de vídeos a Internet) però em va semblar una mica pesat i anàvem curts de temps així que vaig deixar-ho.
Vaig preferir posar aquest que es ben curt i inspirador:
Cal dir que al arribar a casa em vaig donar compte que aquest es molt millor: però no vaig recordar-lo fins passats uns dies d'haver fet la sessió:
Un vídeo molt oportú, perquè entra en joc l'element del TEMPS i de entrar en un estat de RELAXACIÓ, ja que depenent de en quin estat està el nostre cervell, emetem unes ones cerebrals amb les que tindrem mes o menys possibilitats de ser creatius. Segons els estudis, quan més relaxats estem, mes opcions tenim:
Ondas
THETA: Se situán entre 4-8 Hz. Son ondas lentas asociadas a estados de
extrema creatividad. Es una estado de relajación profunda. Las
soluciones surgen sin esfuerzo aparente, como una iluminación. Son
propias del subconciente humano y puede transcender más allá del plano
físico. La actividad cerebral desciende casi al punto del sueño. Este
estado es ideal para la programación de la mente, para la autohipnosis y
para la reducción del estrés. - See more at:
http://www.sonidosbinaurales.com/ondas-cerebrales/#sthash.tCASjoUg.dpuf
Ondas
THETA: Se situán entre 4-8 Hz. Son ondas lentas asociadas a estados de
extrema creatividad. Es una estado de relajación profunda. Las
soluciones surgen sin esfuerzo aparente, como una iluminación. Son
propias del subconciente humano y puede transcender más allá del plano
físico. La actividad cerebral desciende casi al punto del sueño. Este
estado es ideal para la programación de la mente, para la autohipnosis y
para la reducción del estrés. - See more at:
http://www.sonidosbinaurales.com/ondas-cerebrales/#sthash.tCASjoUg.dpuf
I bé, per acabar aquesta sessió volia PASSAR A L'ACCIÓ: EXPERIMENTAR UN PROCÉS CREATIU, i que no fos tant visual tot, així que vaig triar dues dinàmiques, una mica inspirades (les vaig fer a la meva manera) en unes càpsules de
creativitat que vaig fer fa un parell d'anys a BCN Activa. La veritat que va ser un encert, molt bona opció per acabar una bona sessió, ja que els residents van participar i s'ho van passar força bé.
Per cert el curs el recomano molt: concretament el duia a terme una persona que es dedicava a
crear jocs (JOCS AL SEGON), un crack!
Per acabar, com deia, hi ha un munt de vídeos i reportatges sobre la creativitat, i buscant em vaig topar amb un programa de Ilustres Ignorantes (sinó l'heu vist mai us el recomano, estan molt pillats) on parlàven de la creativitat, d'aquesta part de "copiar" , "plagiar", etc...
Ondas
THETA: Se situán entre 4-8 Hz. Son ondas lentas asociadas a estados de
extrema creatividad. Es una estado de relajación profunda. Las
soluciones surgen sin esfuerzo aparente, como una iluminación. Son
propias del subconciente humano y puede transcender más allá del plano
físico. La actividad cerebral desciende casi al punto del sueño. Este
estado es ideal para la programación de la mente, para la autohipnosis y
para la reducción del estrés. - See more at:
http://www.sonidosbinaurales.com/ondas-cerebrales/#sthash.tCASjoUg.dpuf
A la 4rta sessió vam treballar sobre un dels vídeos virals mes famosos dels últims anys, ''¿Te atreves a soñar'?":
El debat mes interessant va sorgir arrel d'una pregunta que va formular un dels participants/residents- : "¿El pis terapèutic es la nostra zona de confort oi? perquè no ens hi deixeu sortir?"
Es refereix a que sovint els professionals prohibim algunes demandes dels residents: per
exemple "no em deixeu anar a tal barri i jo ho tinc superat / no em
deixeu anar a prendre algo amb tal noi-noia / no em deixeu iniciar aquest projecte.."
Bé, la resposta es la següent: dintre de un programa terapèutic s'incorporen elements i variables que hem de tenir en compte alhora de seguir algunes pautes i estratègies com les que aconsella el vídeo. Es a dir, el model de "Salir de la zona de confort VS Ir a zona de aprendizaje" es vàlid, els professionals de fet sempre empenyem als residents a "provar", a aprendre, a trobar nous cercles i amistats...Tot forma part d'aquest procés que gairebé demana tenir una nova identitat.
Però en el cas de l'addicció parlem de les SAR's (Situacions d'Alt Risc) o les DAI's (Decisions Aparentement sense Importància). Son elements que s'han de tenir en compte alhora de prendre decisions, ja que la persona que esta fent el tractament encara està fràgil, insegura, sovint de manera poc visible. Ens referim també a fragilitat a nivell de craving/tirons (desig de consum), a nivell d'emocions (d'autoestima, d'eufòria) etc... En definitiva el remei pot ser millor que la malaltia. Per tant arribem a la conclusió que per sortir de la zona de confort s'ha d'estar preparat .
De fet, una de les conclusions a les que es va arribar en grup es que l'addicte, quan inicia-demana un programa de tractament, ja esta sortint de la zona de confort durant molt de temps. Primer va a la Comunitat, i un cop passen uns mesos (depen de l'entitat mes o menys temps), aquesta es converteix en la seva zona de Confort. Després ve al Pis Terapèutic i torna a una zona d'aprenentatge , que de fet molts cops es converteix en zona de Pànic, i sovint la idea de "abandonar" es molt present les primeres setmanes d'adaptació.
El vídeo va impactar i va donar joc, i fins i tot el van demanar veure un altre cop. Però estaven mes impactats que altre cosa. Per crear mes debat vaig dur un altre vídeo: un exemple que fes connectar amb diversos elements del primer vídeo. Vaig escollir la història d'Arthur Boorman:
Es un referent força vàlid, segurament una història entre mil. Pero funciona a nivell motivacional i vam estar fent paralelismes entre la seva hª i el model del primer vídeo.
Per acabar la sessió vaig repartir un document amb 5 passos/estratègies que ens poden ajudar a sortir de la Zona de Confort i vem treballar sobre elles en grup.
Podem trobar varies referències: vaig escollir aquesta web:
Per aquesta segona sessió vaig
dur un recull de vídeos que mostraven experiments (estudis/accions) duts a
terme per analitzar el comportament humà en societat i en l'espai públic;
reaccions individuals davant estímuls o situacions que ens creen dilemes. En realitat
aquests vídeos van ser el pretext perfecte per parlar del comportament d'un
mateix, ja que ens hi veiem reflectits, ens donen perspectiva. Va donar joc per tractar -de manera
superficial- alguns temes mes concrets com els prejudicis, la imatge social, el
ritme de vida i l'exigència de la societat actual, l’alienació, etc. Finalment
vaig enllaçar-ho amb algunes informacions teòriques de Psicologia social que
vaig aportar al final de la sessió en format paper.
1er video: L'home que es tira al terra (experiment)
2on video: Reaccions al robatori d'un cotxe (experiment)
3er video: Preguntant als nens (varis video-estudi)
4rt video: El turista inflitrat (experiment-broma)
La primera sessió va incloure una breu introducció (objectius, formats, continguts, la idea de participació, etc.). Però anem al gra: la primera sessió volia que fos senzilla, dinàmica, "positiva", i per això vaig triar vídeos de superació personal/motivació, etc. Però vaig triar posar 2 vídeos bastants "sensats", inspiradors... i al final un de "trampós", precisament pel que explicaré al final:
1er vídeo) "I STILL HAVE A SOUL"
El tipus de vídeo
perfecte per entrar en calor: va donar joc i els va resultar creïble
malgrat ser ficció. (per cert es tracta d'un anunci de HBO per a
promocionar les emissions de Boxa)
2on video) "UNA ÚLTIMA LECCIÓN"
Un professor d'informàtica parla dels aprenentatges de la seva vida sabent que li resten pocs mesos de vida.
3er video) "Inspiration: how bad do you want it?"
Es el vídeo trampa. Es tracta
d’un vídeo també de superació i “perseverança”, amb imatges emotives, música èpica,
on es veu un home entrenant durament, i de fons una veu en off explica paral·lelament
una faula (en el que un aprenent parla amb un guru i l’ensenyança del gurú es
“si vols l’èxit ho has de donar tot per aconseguir-ho”). Al principi està bé, però
mica en mica la exigència va augmentant i se li en va l'olla i parla de “si
vols èxit potser estaràs dos o 3 dies sense menjar”..o “no dormiràs gaire”. Justament actituds addictives. Es va crear debat sobre aquest funcionar, sobretot amb tanta moda i obsessió per l'esport. De fet en mes de un cas l'usuari fa esport com activitat de temps lluire i fins i tot com estratègia per trobar-se en millor estat d'ànim i reduir ansietat. Pero en alguns casos es detecta que s'abusa de l'esport, i justament la sol·lució pot acabar sent un problema. Als professionals ens crea dilema, en el sentit de que a vegades es difícil trobar l'equilibri entre el que es una substitució i el que es una activitat "sana". Pero en aquest cas es un "canteo"- que diria un amic meu madrileny. Vaja que si un no esta atent i amb la música èpica i tal, un pot deixar-se portar
-quan de fet esta portant a un extrem obsessiu el cos per tal de aconseguir un
objectiu, i molts piquen. Aquí els vaig felicitar perquè molts se'n van adonar, que no era una actitud massa sana, que portava al límit el cos i la ment, i que aquests vídeos també poden ser molt
demagògics i exagerats. I amb això també els hi volia transmetre això, que per
molt que nosaltres posem un vídeo això no va a ''misa'', que es mes per
reflexionar.
