Però anem al gra: la primera sessió volia que fos senzilla, dinàmica, "positiva", i per això vaig triar vídeos de superació personal/motivació, etc. Però vaig triar posar 2 vídeos bastants "sensats", inspiradors... i al final un de "trampós", precisament pel que explicaré al final:
1er vídeo) "I STILL HAVE A SOUL"
El tipus de vídeo perfecte per entrar en calor: va donar joc i els va resultar creïble malgrat ser ficció. (per cert es tracta d'un anunci de HBO per a promocionar les emissions de Boxa)2on video) "UNA ÚLTIMA LECCIÓN"
Un professor d'informàtica parla dels aprenentatges de la seva vida sabent que li resten pocs mesos de vida.3er video) "Inspiration: how bad do you want it?"
Es el vídeo trampa. Es tracta d’un vídeo també de superació i “perseverança”, amb imatges emotives, música èpica, on es veu un home entrenant durament, i de fons una veu en off explica paral·lelament una faula (en el que un aprenent parla amb un guru i l’ensenyança del gurú es “si vols l’èxit ho has de donar tot per aconseguir-ho”). Al principi està bé, però mica en mica la exigència va augmentant i se li en va l'olla i parla de “si vols èxit potser estaràs dos o 3 dies sense menjar”..o “no dormiràs gaire”. Justament actituds addictives. Es va crear debat sobre aquest funcionar, sobretot amb tanta moda i obsessió per l'esport. De fet en mes de un cas l'usuari fa esport com activitat de temps lluire i fins i tot com estratègia per trobar-se en millor estat d'ànim i reduir ansietat. Pero en alguns casos es detecta que s'abusa de l'esport, i justament la sol·lució pot acabar sent un problema. Als professionals ens crea dilema, en el sentit de que a vegades es difícil trobar l'equilibri entre el que es una substitució i el que es una activitat "sana". Pero en aquest cas es un "canteo"- que diria un amic meu madrileny.
Vaja que si un no esta atent i amb la música èpica i tal, un pot deixar-se portar -quan de fet esta portant a un extrem obsessiu el cos per tal de aconseguir un objectiu, i molts piquen. Aquí els vaig felicitar perquè molts se'n van adonar, que no era una actitud massa sana, que portava al límit el cos i la ment, i que aquests vídeos també poden ser molt demagògics i exagerats. I amb això també els hi volia transmetre això, que per molt que nosaltres posem un vídeo això no va a ''misa'', que es mes per reflexionar.