Arteràpia -5ª sessió: "El cercle de Poder"

De nou una sessió feta a partir de un concepte de P.N.L., el "Cercle de excelencia (o cercle de poder)". De fet, aquesta entrada de Blog es molt llarga, ja que aquesta sessió es en la que he basat el meu treball del Practitioner de PNL; i ara que l'he redactat aprofito per extreure'n els punts mes important i publicar-los.

L'Exercici "EL CERCLE DE PODER"

1-     En primer lloc vaig demanar als participants que retallessin una cartolina en cercle, i que la deixessin davant seu. Després els hi vaig demanar que agafessin la cartolina i la dibuixessin d’un color que els hi dones bona vibració i energia  (com “omplir” tota la cartolina hagués estat llarg, vem establir que podien colorar només “l’entorn” de la cartolina.)

2-     Acte seguit vam fer una petita relaxació (usant també les tècniques apreses al Practitioner i amb les que em sentia mes còmode: centrant-nos molt en el físic i lo corporal (mètode Erikson), integrant els sorolls, parlant amb musicalitat, etc).

3-     Aleshores ara mentre fèiem la relaxació havien de recordar un moment o situació en que van sentir-se capaços, o van superar algun repte, van tenir força de voluntat, etc.  Tanquem els ulls i faig un VAC; pregunto, ¿que hi veien? Que escoltaven? Que sentien? (ho faig en grup, tots a la vegada)

4-     Un cop fet això demano que obrin els ulls i que agafin la cartolina (tallada prèviament) i dibuixin al cercle la situació que han recordat (els participants es mouen de la cadira de relaxacio a les taules de dibuix, que son a la mateixa sala). Explico que avui no calen tants detalls, i que també  es pot dibuixar de manera simbólica, amb algun element que ens la recordés. Aixo tenia previst que durés uns 10 minuts (va durar mes)

5-     Un cop dibuixada la situació o experiència o record, vaig demanar que hi afegissin  diferents elements relacionats amb la força, valor, energia i habilitats d’aquestes característiques. Per facilitar la feina, vaig donar unes pautes:

a.      Element de la natura

b.      Animal

c.      Personatge (real, família, algú admirat, ficció, etc)

6-     Un cop donades aquestes “coordenades” vaig deixar que treballessin en elles, ja que les havien de plasmar al cercle. Com sempre, vaig recordar que el mes important no es dibuixar a la perfecció, amb una tècnica pictòrica exquisida, sinó sentir que els elements estan presents al paper

.

(Una sessió d’arteràpia a Can Parellada)

Al cap d’uns 20 minuts, tots els participants tenien els cercles fets (aquí van demanar un cigarro i els hi vaig deixar, ja que portàvem ja casi una hora i encara quedava força estona)

Aleshores ens vam posar en rotllana de nou (fins ara estaven dibuixant cadascú a la seva taula), i vam posar els Cercles davant de cadascú. –es quelcom que fem a totes les sessions, la ultima part de “expressió verbal” que es fa un a un.

Tot seguit vaig demanar qui volia començar a fer servir el seu cercle de poder. Un dels participants mes veterans (que assisteix des de la primera sessió) es va oferir voluntari. Vaig dir-li que s’aixequès i es situes davant la seva cadira. I l mig de la circumferència poses el cercle de poder, a uns 3 metres davant seu. Li vaig demanar que quan pogués, tanques els ulls i penses en algun problema o dificultat.

En aquest cas el Q va trigar força a trobar-lo. No tant perque estihguès nervios, ja que se’l veia tranquil, sinó perquè es força dubitatiu. Al cap de un minut aproximadament va dir que ja l’havia trobat, però no el va voler explicar, i tampoc vaig forçar-lo. Si que va dir “es un problema gordo”. Bé, aleshores li vaig dir que penses en alguna situació concreta del “problema”, algo que li recordés aquesta situacio no desitjada.

Després li vaig demanar que “fes una pasa endavant” i oblides aquesta situació. Que estigues neutre. Un cop estava que m’avises. Quan em va dir que ja estava li vaig demanar que entrés al cercle de poder (aquí va haver de obrir una mica els ulls per veure la cartolina) i que un cop sobre ella penses i sentis tot allò que hi havia al cercle: la situació dibuixada, l’animal, en l’element de la natura, en el personatge. Com es sentia ara? Que hi veia? Que s’escoltava? Que sentia?

Al cap d’uns segons li vaig demanar que sortis. I que tornes a pensar en el problema-dificultat.

Aleshores vem repetir l’acció anterior: que entres al cercle (es situaven devant) i pensaven en tot allò que hi havia, per donar-li força. I en aquest punt li vaig dir “d’acord Q, ara que ets a dins, i et sents amb energia, ets al teu cercle de poder, pensa en la dificultat”.

Es notava en el seu rostre canvis. El cap mes aixecat, moviments facials. Mica en mica el Q anava agafant consciencia i li anava repetint i ajudant: “et proposo que enfoquis el problema pero pensant en tots aquells elements: en la teva capacitat que vas tenir, en l’animal que t’inspira..etc.” Se’m va acudir dir-li” Que faries davant el problema si fossis aquest element de la natura? I si fossis el personatge?

Volia repetir la operacio varies vegades pero per temps i pel que el veia cansat només ho vem repetir un cop.

Vaig dir-li que ja podia obrir els ulls. Vaig deixar un moment de pausa i vaig agrair-li el que havia fet, el seu coratge per ser el primer. En el seu cas vaig demanar-li si hi havia alguna “millora”, si veia diferent el problema, i va dir que si, que de manera lleugera, però ho veia des de un altre perspectiva, “como desde arriba” va dir, “cuando lo suelo ver desde abajo, me he visto mas grande ante ello”. Va afegir “como te decia es una cosa muy heavy, no creo que con esto lo solucione, pero me ha dado ideas” .Es possible que diguès “lo veo desde arria” degut a que la experiència exitosa reviscuda era fer el cim en una muntanya, amb temporal de neu. Mes tard em va explicar, ja en privat, que la dificultat era la dependència de l’alcohol (motiu principal de ingrés)

Això va anar molt bé ja que va engrescar els participants. En algun cas es notava menys disposició i mes cansament, i jo potser també al notar-ho ho feia mes lleuger, o això intentava. Bé, cal dir que dos dels 8 asistents no van voler fer aquest exercici. EM van dir que “prefiero hacerlo sola”, luego o mañana en la habitacion. Només una d’elles ho va fer.

De fet mes endavant, -a la setmana següent- em van confesar que els hi havia agradat, malgrat que havia estat una sessió esgotadora i que “hoy no serà tan largo no??”. Està clar que es un perfil de usuari amb poca paciència sinó hi ha resultats immediats. El que confesso que em va agradar es que durant la setmana ja vaig veure que 3 dels participants s’havien penjat o posat en un armari el seu cercle de poder a les habitacions on dormien.

En aquesta imatge hi veiem la paret de l’espai d’Arteràpia, on hi son penjats els “resultats”: i de fet a l centre a la dreta hi veiem un exemple de “cercle de poder” (precisament la de l’usuari escalant la muntanya.)També si ve (a la dreta de tot, un exemple de linea de vida, i abaix un “arbol de la vida” una persona que va fer una interpretació lliure de la “linea de vida”)

Técnica empleada:

La tècnica empleada es el Cercle d’Excel·lència o Cercle de Poder: vaig preferir anomenar així (de Poder) perque entenia que per als participants era mes evident i clar. I confesso també que ho vaig triar perque personalment trobo una mica “agosarat” parlar d’excel·lència: d’alguna manera la paraula excel·lència em remet a la perfecció, i trobo que la perfeccio es tensa i conté un element de pressió. Entenc que no es la intenció de la persona que ho parla pero trobo mes “terrenal”, senzilla i “de carrer” la paraula “de poder”.

Bé, deixant de banda aquest incis, cal dir també que als apunts tenia poc “contingut” anotat sobre aquest exercici, només 4 frases i un parell de esquemes o doçibuixos. Que per cert, en alguna manera difereixen dels enllaços que vaig trobar per fer la sessió i que he usat alhora per fer aquest document: la diferència amb els apunts del Practitioner es que hi havia un 3er espai,

Vaja, tot i aixi crec que la essència He trobat dos enllaços que crec expliquen bé el que es, amb petites diferències però en essència el mateix. Per no fer molt extens el treball no he copiat tota la explicació (que es al link), sinó que he tallat i enganxat algunes de les coses mes significatives d’aquests dos enllaços.

---> LIDER ACTIVO: CIRCULO DE EXCELENCIA

http://lideractivo.com.ve/wp/?p=202

            ‘’Vamos a encuadrar la técnica en una situación común a estudiantes y profesionales, suponga que usted está próximo a realizar una presentación importante y usted sufre de miedo escénico, el solo pensar en ese día de la presentación es suficiente para traer a usted un poco de ansiedad, usted desea realizar la presentación con seguridad sin que los nervios lo traicionen, para eso usted decide poner en práctica la técnica del Circulo de la Excelencia‘’

M’agrada la idea, crec que pot ser un bon moment per aplicar la técnica. I de fet em fa pensar que seria per tant mes dificil aplicar el meu model, ja que a la presentació potser no podem posar al terra la cartolina.!

---> PRÁCTICA (PNL) DEL CÍRCULO DE LA EXCELENCIA  

http://www.superemonos.com/ver_gacetas.php?iden_comu=80

‘’Intensifica tu Círculo de la Excelencia. Para reforzar tu círculo de excelencia puedes repetir los pasos 3 y 4 con otras experiencias diferentes en las que hayas sentido gran satisfacción por la gran seguridad con que te sentiste.’’

No es mala idea proposar-ho, pero si ja els hi costava trobar una experiència, penso que demanar-lis mes els hi podria crear fins i tot ansietat.

‘’Practiqué el “juego de magia poderosa”  con dos de mis nietos.  Nicolás empieza a hablar de su círculo azul y  Sabina de su círculo rosa. Lo seguiremos jugando hasta que sea su “recurso automático” y se sientan siempre “lo máximo”… como todos queremos sentirnos.’’

D’altre banda aquest ultim paragraf el trobo molt acertat, i m’arrenca un somriure: ens demostra que la PNL potser es mes senzill del que creiem, que pot ser un joc de nens!

Altres possibilitats:

Le experiència va ser positiva, però la sensació que vaig tenir es que l’exercici era una mica “rebuscat” i llarg. Possiblement per falta d’experiència i seguretat en mi mateix, i perquè a mes a mes sentia que estava “inventant” una cosa nou que ningú m’havia explicat (si, el cercle estava ja ideat, però no la remescla Arterapia + PNL). Per tant potser faria mes senzill l’exercici, descartant alguns elements o evitant alguns passos redundants. Es més, potser hauria d’haver fet en  una sessió el cercle, i en un altre l’exercici de PNL. Aixi no hagués estat tan esgotador.

De fet, la pregunta “altres possibilitats” em fa pensar en les possibilitats que pot donar aquest binomi PNL-Arterapia, desconec si es fa servir (però suposu que no soc el primer). En realitat vaig aplicar elements de PNL en altres sessions del mateix grup (al blog d’Internet on anava posant-hi les sessions explico alguna d’aquests experiències, com per exemple la Linea de Vida. Per no estendre’m mes en aquest document remeto al link:

http://deixatdhistories.blogspot.com.es/2013/08/4rta-sessio-arterapia.html

Per altre banda mentre buscava informació sobre el Cercle de Poder, vaig trobar un comentari d’una persona en un blog, que deia el següent:

18/05/2009, 22:36

http://www.xing.com/net/ne_pnlprogramacionneurolingu/tecnicas-de-pnl-134555/el-circulo-de-la-excelencia-21262345   -  “Manuel Jiménez

La primera vez que entré en contacto con "el círculo de la excelencia" me permitió analizar qué habilidades utilizaba en detalle para conseguir un estado de excelencia y a su vez utilizarlas para situaciones que no habían sido tan efectivas.

Años más tarde leí un modelado del círculo de la excelencia que utilizo en la actualidad. En vez de hacer un círculo, se podría hacer una línea donde podrías incorporar diariamente a la "linea de la excelencia" el aprendizaje de esas habilidades y pequeñas alteraciones que las mejoren.

Con este segundo modelo, consigues actualizar tu aprendizaje de la excelencia en el día a día y dejar de repetir lo que hacías en el círculo. Es una añadidura muy efectiva desde mi punto de vista.

¿Qué os parece? Un saludo - Manuel

Trobo que es una bona idea; crec que a mes funcionaria fent-ho també en un paper, com qui va posant fotos a l’àlbum, ampliariem les nostres capacitats o elements que ens serveixin. A mes a mes que té un punt de “treball a llarg termini” que li dona molta força. No descarto fer-ho en un futur en alguna sessió.

Punts débils – millores

Potser l’aspecte que mes vaig veure “a millorar” era la meva actitud una mica “insegura”: eren les primeres vegades que feia una pràctica ‘’peneliana’’, i tot això es notava en el meu estat d’ànim, que era una mescla de il·lusió, neguit i un pel de nerviosisme. Aquest pel de neguit que em feia sentir mes dèbil.

Segurament ho compensava amb l’alegria i el desig, i no se fins a quin punt sem notava que estava insegur, però tenia moments concrets en que no em sentia del tot segur, fins i tot amb alguns dubtes. Eren dubtes tant de metodologia i procés com de contingut. Son sessions i exercicis que han d’estar molt preparats, i jo els portava preparats, pero també havia deixat un marge per a la improvització. Aixo com deia en punts anteriors te beneficis i handicaps.

També la resposta dels usuaris et va “modulant” l’estat d’ànim, i això crec que té beneficis, ja que tu com a facilitador t’hi adaptes, però alhora et pots veure massa influenciat pel feedback negatiu (si es dona). Per exemple un dels casos de usuari (en aquest cas una dona) que no va voler fer l’exercici complert, em vaig sentir frustrat per uns segons: clar un de seguida ho percep i et dius a tu mateix “no et decepcionis”, pero crec que hauria de ser mes automàtic, no sentir-te rebutjat sinó viure-ho amb total normalitat.

*(En l’apartat millores: també afegir que he de millorar la “peresa”, ja que he trigat molt en fer aquest document!

Arteràpia -4ª sessió : "Linea de Vida"

Introducció & Guspira:

Aquesta sessió s'anomena ''Linea de Vida'': un concepte (o model) de P.N.L. que vaig pensar que seria totalment aplicable a l'Arteràpia. Per iniciar la sessió, com a "calentament", vaig trobar ideal aquest conte/relat africà, "La canción de los hombres", de Tolba Phanem -també apareix per internet com "La cancion de tu alma":

Aquest video-text no deixa indiferent a ningú, i sol ser molt ben rebut -i així va ser amb el grup. Es poden fer diverses de lectures, pero del que es tractava era de començar a contactar amb les emocions i de afegir una certa "perspectiva" a la mirada de les nostres vides, ja que enllaçava amb l'exercici força bé:

L'exercici:

Tal i com comentava, en P.N.L. existeix un concepte que es fa servir en diversos exercicis, la Linea del Tiempo (o Linea de Vida):

 Consisteix en projectar/imaginar una linea temporal què es la representació gràfica de la nostra vida: una linea que va desde el pasat fins al futur.  Es fa servir per diferents práctiques i exercicis,es una eïna: pot ser una linea recta imaginària per la que podrem caminar sobre ella per treballar certs aspectes.

Es per tant un concepte versàtil i força senzill i clar, i vaig pensar que estaria bé fer un "dibuix" de la Linea de Vida, representant-ho en una cartulina (de fet es quelcom que es fa en Coaching).

En aquest cas vaig decidir fer l'exercici de cop, donant llibertat de creació:  fariem servir la linea de vida per situar persones i moments importants de la vida, pero sobretot enfocant-nos al pasat, al futur i al present. Cadascú hauria de decidir, i es aqui on entra l'arteràpia: plasmar a la cartulina (vaig fer servir un DIN A3) els elements que ells volguessin exterioritzar.

El resultat va ser sorprenent en algun cas, ja que hi havia una mica de caos en alguna Linea de Vida, pero en general van entendre el concepte. De fet, en un dels casos va crear un "Arbre de vida".

El mes curiós va ser com a la reflexió-debat final vem enllaçar l'exercici amb el video, amb el misatge que transmet, el concepte al llarg de la vida necessitem recordar d'on venim, la nostra cançó, fins i tot quan perdem el nord, quan cometem delictes, que en comptes de jutjar també hauriem de "fer grup" per animar als altres amb la cançó de cadascú.

Arteràpia -3ª sessio: "Deixa-ho anar"

Introducció:

Durant les setmanes anteriors, tant al grup com en altres espais de la comunitat, alguns dels components van fer al·lusió a la ràbia interior en diverses ocasions.

Me'n parlàven de manera directa o indirecta, pero curiosament deixaven entreveure la necessitat de "deixar-la anar". Em va semblar que per ells la relació art i terapia representes això: la oportunitat de lliberar-se. I no anàven mal encaminats, ja que tenia pensada una sessió per al cas. Però es potser el millor que pot passarnos com a "facilitadors-conductors" de grup: que els propis participants suggereixin una sessió!. Vaig enfocar el tema de la següent manera:

 

La guspira:

En primer lloc vag creure convenient fer servir alguns textos per a iniciar un debat sobre la ràbia, la ira, el perdó, el comportament davant les circumstàncies adverses, etc. En primer lloc vem llegir aquesta entrevista:

http://elpais.com/diario/2011/06/05/eps/1307255213_850215.html

"¿Quieres ser feliz un momento? Véngate. ¿Quieres ser feliz siempre? Perdona"Toda experiencia vivida, aunque usted no quisiera experimentarla y ni siquiera la buscara, la sintió porque se permitió vivirla. Muchas veces, el problema está en no saber poner los límites cuando nos entregamos a las experiencias. Cuando salen mal, buscamos culpables, y aunque los encontremos y les perdonemos, eso no nos alivia del todo hasta que nos perdonemos a nosotros mismos. Se trata de perdonarse a sí mismo por haberse permitido entrar en esa experiencia.

I vem aprofitar el moment per parlar de un cas molt paradigmàtic de injustica, associada al "perdó":

 

  

No crec que calguin gaires paraules. L'ideal hagués estat complementar el taller-sessió amb la visualització de la película que narra la seva història (INVICTUS) un cop va sortir de la presó i la seva relació amb els qui l'havien empresonat durant 3 décades.

Després també vem llegir aquest text del que en vaig extreure alguns paràgrafs:

http://vivirconemociones.blogspot.com.es/2013/06/el-arte-de-perdonar.html

 SUELTA EL PASADO

Empieza a soltar el pasado para poder mirar hacia el futuro. No estamos separados. Todos formamos parte de todos. Aprende lo que vienen a enseñarte tus enemigos y agradece. De lo contrario quedarás atrapado en ti mismo. Jamás evolucionarás, ni crecerás. Solo serás una sombra de lo que realmente podrías llegar a ser.

 En el camino hacia la búsqueda de la felicidad, continuamente nos encontramos con personas o situaciones que nos causan daño, dolor, sufrimiento, molestias. Todas ellas son reflejos externos que muestran nuestra vulnerabilidad y dependencia del exterior. Queremos que los demás se comporten como a nosotros nos gustaría. Queremos recibir lo que creemos que merecemos. Que todo salga como nos gustaría. Que nos complazcan y reconozcan.

Sin embargo, debemos despertar y comprobar que lo que tanto nos molesta en los demás no es más que un reflejo de nuestras carencias. Lo que recibimos de fuera es exactamente lo que damos. Por eso, si no te gusta lo que recibes, deberías observar atentamente qué es lo que das.

(...)

Nunca alcanzaremos la plenitud mientras haya una mota minúscula de resentimiento, odio o malos pensamientos hacia alguien. Porque ser feliz es liberarse y liberarse es soltar.

 L'exercici:

En aquesta sessio l'exercici va ser molt senzill: es va demanar als participants que pensin en alguna situació / relació / circumstància que sentin que els hi dona ràbia, frustració, ira, angoixa fins i tot.

En aquest cas la majoria va trobar-ho facilment. Deixem, com es habitual uns 30-40 minuts per treballar.

Un cop van tindre fets els dibuixos/creacions, vem sentar-nos en rotllana per explicar que es el que cadascú havia volgut plasmar. Tothom va explicar-ho, algú amb menys detalls es clar.

Aleshores arriba la hora de proposar als participants la realització de un acte simbòlic per perdonar, per deixar anar la ira. Es pot fer de varies maneres (enterrant, deixant anar amb globus -compte que cal tenir eli-, o bé el que vem fer nosaltres: plegar el paper-cartulina, i anar a deixar-lo al riu per a que la corrent se l'emporti...

Arteràpia -2ª sessió: "Ja ho tens"

Segona setmana del taller/grup: com es habitual en els grups, alguns dels seus components varien, i per això cal tornar a fer un petit enmarcament per als nous participants, que poden fer els mateixos participants que van assistir a la primera sessió (fet que anirem repetint cada vegada que ho trobem necessari al inicia sessió).

La guspira:

Per aquesta sessió volia fer un exercici mes dinàmic i enfocar-lo de manera molt positiva, centrant-nos en les capacitats i les habilitats dels participants. Per això mateix vaig començar amb la lectura d'aquesta entrevista amb un gran titular: "RETENEMOS MAS LO NEGATIVO" (Entrevista a Estanislao Bachrach, doctor en Biología Molecular.41 años.)

http://enpositivo.com/2013/06/reforzar-lo-positivo/ 

 

 

L'exercici: 

Un cop llegit i comentat el text (al grup li va agradar molt la entrevista i va donar força joc) començem la "Dinàmica del cercle de personatges": consisteix en demanar que cadascú penso en un/a personatge/individuu que admiri, i que ho posi en un foli. Per l'altre cara del foli hi posarà l'habilitat/capacitat/valor/característica, etc que mes admira  d'aquest/a personatge.

Un cop fet això fem un cercle i davant de cada cadira i posem, al terra, el paper per la banda de les habilitats. D'aquesta manera queda un "cercle" fet de papers, similar a això :

Aleshores podem fer ja el següent pas: demanem que s'aixequin i que caminin en cercles, i que s'aturin al trobar l'habilitat/capacitat que ells voldrien tenir (per cert..no es pot caminar pel mig del cercle, cal fer-ho pel voltant.)

Un cop cadascú hagi escollit una capacitat i ens tornem a sentar davant d'ella. Poden repetir-la. De fet, si nosaltres veiem que les habilitats/capacitats que estan sortint son molt semblants o volem afegirne una, podem entrar a la dinàmica (en aquest cas no hi havia la "paciència" i vaig afegir-la jo mateix perquè la trobo fonamental, manca en molts usuaris de la CT).

Ens tornem a seure a les cadires i arriba la part mes difícil: demanem a cadascún dels participants que pensi en un moment de la seva vida en que va tenir aquesta capacitat que han escollit (vaja, que han "voldrien tenir"). De vegades costa, però solen acabar trobantla: per petit que sigui, o per llunyà que sigui, sempre acabem trobant algún moment de la nostra vida en que hem tingut paciència, o valor, o perseverança, o força mental, o imaginació, o tolerància, etc.. I bé, demanem que "aquest moment" el plasmin al paper (en el format que vulguin).

El tancament:

En aquest cas va sortir molt bé en la majoria de participants, que van sorprendres a si mateixos recordant moments de la seva vida que no solen tenir presents, i en la que es van demostrar a si mateixos que poden tenir aqueste habilitats solicitades. Es de fet un recurs molt relacionat amb la P.N.L. que ens recorda que la capacitat està dintre de nosaltres mateixos, i que de fet tan sols la hem de recordar. La idea del exercici es "anclarla" de manera visual, recreant artísticament aquella situació en la que ens demostrem a nosaltres mateixos que tenim X capacitat.

 

Arteràpia - 1ªsessió: "Obrint el pot"

Aquest blog neix sobretot per ser un recull de les sessions d'Arteràpia que estic duent a terme a una Comunitat Terapéutica (per temes de confidencialitat estalviarem dir quina és). Per això trobo oportú que la primera entrada sigui precisament el contingut i la metodologia de la Primera Sessió.

Introducció de la sessió: el marc / encuadre

Al ser una primera sessió es fonamental donar un "marc" al grup de participants (el que en castellà s'anomena "el encuadre"):

a) El taller i el grup: s'explica què entenem per Arteràpia, els seus objectius fonamentals. Aquesta petita explicació es va fer previament, al demanar participants, però es bó recapitular i posar-los a lloc. També es moment d'explicar que no es cap "recepte mágica", sinó un espai de comunicació on caldrà treballar i esforçar-se per tenir "resultats". Insistirem també en un concepte important: la confidencialitat del que expressem.

b) L'espai i el context: parlarem breument sobre la sala/espai i el context en el que ens trobem. En aquest cas vaig insistir molt en el fet de què havia escollit un espai on no es sol treballar ni fer dinàmiques, per a  desconectectar de la comunitat terapéutica, ja que la idea es aconseguir conectar amb qui som "allá fora", al món real, no només amb qui som a la comunitat (que gairebè té una vida pròpia, amb els seus rols, personalitats, conflictes, vincles, etc, fet que pot interferir en el procés grupal i fins i tot dinamitar una sessió)

b) Presentació dels participants: una breu presentació com es fa a qualsevol grup, un per un, "el facilitador" inclós. Tornem a insistir en què es presentin explicant qui són allá fora, mes enllà del usuari "tal" de la comunitat (de que ha treballat? té animals de companyia? quins son els seus gustos? ha viatjat? No es forçarà si algú no vol especificar)

La guspira (element inspirador):

Un cop enmarcat el grup, podem donar pas al segon punt de les sessions: el que a mi m'agrada anomenar "la guspira", l'element inspirador, que logicament tindrà a veure amb la sessió d'alguna manera o altre.

En aquesta primera sessio en la que "obrim el pot" dels participants i del grup, la idea era treballar a partir de la memòria, però de manera positiva: vaig decidir fer servir un video/curt anomenat "La maison en petites cubes" (en el que trobem un relat sobre diferents moments de la vida d'un personatge)

 El que es pretén es que els participants s'obrin emocionalment parlant, esperant que el video toqui la fibra, i s'hi puguin sentir identificats fins i tot. A mes a més també té l'objectiu de relaxar-los, i de mostrar un video creat a partir de dibuixos.Un cop vist el video, si algú té ganes de comentar, pot fer-ho. Pero no ho forçarem.

L'exercici:

La idea es doncs ja començar el procés creatiu :per a fer l'exercici demanarem als participants que vagin al seu passat, a algún moment de la seva vida en què van ser feliços/alegres, i que un cop hagin identificat el moment es moment de "plasmar-ho" creativament (dibuixos, pintures, collages, a partir de objectes etc -en aquest cas, al ser una primera sessió, la majoria van optar per la cartulina i els colors).

Si els participants no troben cap moment de feliçitat, donem també la opció de "retratar" un moment que fos important, en algún moment que, tal i com feia el protagonista, ells sentissin que hi tenen "un pis", un "cube".

En una primera sessió hi ha molts dubtes i inseguretats per part de les persones que hi participen, i per això cal insistir molt en que el fet de que no busquem un alt nivell pictòric o artistic. Donarem llibertat de creació, de materials i métodes; tantmateix no es bo donar un excés de possibilitats i llibertats, ja que els participants es poden veure immersos en masses dubtes i això genera ansietat. Hem de pensar que hi ha persones que potser fa 20 o més anys que no fan un dibuix! Per tant anirem recolzant el procés creatiu, donant algun consell si s'escau, aportant exemples o idees puntuals.

 El tancament:

Com es habitual a totes les sessions, cadascú explica el qué ha volgut "plasmar": ho podem fer aleatoriament, demanant-ho nosaltres, per ordre establert, etc.

En aquest primer taller els participants van estar molt més oberts del que m'esperava. Com es habitual, els professionals tenim moltes pors i dubtes alhora de iniciar un grup/taller/teràpia, i segurament ens pensem que les persones amb les que treballarem no seran capaços de fer això o allò.
Un detall a tenir en compte es que els participants, alhora de explicar els dibuixos, s'interrompien força: cal recordar que es important deixar parlar primer al creador, per a que pugui explicar-se bé.

I bé, primera sessió doncs: ja hem "obert el pot", el calaix, el contenidor,