Segona setmana del taller/grup: com es habitual en els grups, alguns dels seus components varien, i per això cal tornar a fer un petit enmarcament per als nous participants, que poden fer els mateixos participants que van assistir a la primera sessió (fet que anirem repetint cada vegada que ho trobem necessari al inicia sessió).
La guspira:
Per aquesta sessió volia fer un exercici mes dinàmic i enfocar-lo de manera molt positiva, centrant-nos en les capacitats i les habilitats dels participants. Per això mateix vaig començar amb la lectura d'aquesta entrevista amb un gran titular: "RETENEMOS MAS LO NEGATIVO" (Entrevista a Estanislao Bachrach, doctor en Biología Molecular.41 años.)
L'exercici:
Un cop llegit i comentat el text (al grup li va agradar molt la entrevista i va donar força joc) començem la "Dinàmica del cercle de personatges": consisteix en demanar que cadascú penso en un/a personatge/individuu que admiri, i que ho posi en un foli. Per l'altre cara del foli hi posarà l'habilitat/capacitat/valor/característica, etc que mes admira d'aquest/a personatge.
Un cop fet això fem un cercle i davant de cada cadira i posem, al terra, el paper per la banda de les habilitats. D'aquesta manera queda un "cercle" fet de papers, similar a això :
Un cop cadascú hagi escollit una capacitat i ens tornem a sentar davant d'ella. Poden repetir-la. De fet, si nosaltres veiem que les habilitats/capacitats que estan sortint son molt semblants o volem afegirne una, podem entrar a la dinàmica (en aquest cas no hi havia la "paciència" i vaig afegir-la jo mateix perquè la trobo fonamental, manca en molts usuaris de la CT).
Ens tornem a seure a les cadires i arriba la part mes difícil: demanem a cadascún dels participants que pensi en un moment de la seva vida en que va tenir aquesta capacitat que han escollit (vaja, que han "voldrien tenir"). De vegades costa, però solen acabar trobantla: per petit que sigui, o per llunyà que sigui, sempre acabem trobant algún moment de la nostra vida en que hem tingut paciència, o valor, o perseverança, o força mental, o imaginació, o tolerància, etc.. I bé, demanem que "aquest moment" el plasmin al paper (en el format que vulguin).
El tancament:
En aquest cas va sortir molt bé en la majoria de participants, que van sorprendres a si mateixos recordant moments de la seva vida que no solen tenir presents, i en la que es van demostrar a si mateixos que poden tenir aqueste habilitats solicitades. Es de fet un recurs molt relacionat amb la P.N.L. que ens recorda que la capacitat està dintre de nosaltres mateixos, i que de fet tan sols la hem de recordar. La idea del exercici es "anclarla" de manera visual, recreant artísticament aquella situació en la que ens demostrem a nosaltres mateixos que tenim X capacitat.
No coneixia aquest curt, en sembla d'una profunditat i tendresa exquisit !
ResponEliminaEs un punt de partida molt adequat per començar una teràpia de grup per conectar amb les nostres vivències, emocions i sentiments.
Un tornar al passat desde el present per valorar positivament les coses que hem construït durant la nostra vida.