Actualment molts dels residents del Pis Terapèutic tenen fills, i sorgeixen moltes dificultats alhora d'establir relacions amb ells, posar límits, saber com afrontar alguns temes, etc. Per això vaig pensar en dedicar una sessió a la infància i tot el que envolta aquesta etapa: escola, educació, pedagogia, vincles pares/mares i fills/filles, etc.
Per començar el famós curt "¿Bailamos?", amb el mític efecte de riures enllaunats quan el pare es dirigeix la seva filla dient-li "Tendrás un trabajo estable"
Va ser inevitable acabant parlant de educació/formació, i vaig aprofitar per posar el vídeo de "Cambiando Paradigmas", basat en les teories de Ken Robinson:
En aquest punt va sortir el tema de les escoles lliures (hi ha diferents maneres d'anomenar-ho) i els diferents models pedagògics: Waldorf, Montessori, Escola activa, etc. Vaig fer referència al documental "La educación prohibida", interessant i alhora polèmic, ja que en el seu moment va crear molts interrogants sobre la seva parcialitat:
Després vaig enllaçar-ho amb altres conceptes que surten a aquest altre vídeo "Nacidos para aprender", que torna a desmontar alguns conceptes, i també em va semblar oportú es centra més en l'adolescència i la importància d'aquesta etapa "rebel", tant menyspreada i temuda, i molt important per al desenvolupament humà, ja que sinó haguès sigut per aquest element "rebel" la humanitat no haguès arribat tant lluny.
Seguidament un altre vídeo sobre creativitat i infància, que ja vaig voler fer servir un altre dia, però havia oblidat:
Per acabar dos vídeos que parlen sobre el vincle de pares i fills: en primer lloc un vídeo que posa els pels de punta, una mica populista tot s'ha de dir, i que va generar un debat molt interessant sobre els límits que han de posar els pares. Alguns dels residents van dir que havien trobat una exageració aquest cas del pare que duia al fill tretaplèjic a les maratons (per exemple deien que "me parece egoísta" - "este padre parece que se immole". Ho vaig trobar genial, perquè per lògica només som capaços de veure el vídeo amb ulls d'admiració:
I per acabar un vídeo que també s'ha fet molt famós els últims anys: "El trabajo más difícil del mundo"
pd: sinó fos pel temps m'haguès agradat acabar amb algún vídeo d'aquesta secció d'un famós programa, que está dedicada als nens i les seves respostes ocurrents:
Un dels trets mes característics de la personalitat addictiva es donar-li una importància extrema a allò material, als diners i la capacitat adquisitiva. Es el "tanto tienes tanto vales" portat a l'extrem. Per això mateix l'addicte funciona molt a través de l'aparença i la imatge. Amb aquest model de vida per bandera pots acabar molt fomut...
Degut a aquest funcionament l'addicte no dona importància altres valors i capacitats mes difícils d'apreciar, mes "invisibles", i que no cotitzen tant avui en dia (almenys aparentment). Al veure aquestes actituds una mica falses i buides em va venir al cap preparar una sessió sobre la humilitat. I si, tot això sona molt bé, però confesso que ni jo mateix tenia ben clar com fer-ho. De fet, ¿què es exactament la humilitat?
El concepte de "humilitat" a cacadascú li pot ressonar a una cosa diferent. El diccionari per exemple fins i tot ho associa amb debilitat. I si mirem per internet està a rebentar de referències religioses que tiren cap enrere.
Finalment vaig optar per fer la següent seqüència de vídeos amb la que anar reflexionant i anar enllaçant idees i elements sobre aquest valor.
Aquí el primer:
En aquest 1er vídeo hi van comparant els planetes del sistema solar i de la Via Làctea, un darrere l’altre, de manera que l’anterior es fa petit i així queda en evidencia lo ‘’petits’’que som, gairebé insignificants. La idea de que el nostre món es molt gran i som el centre de l’univers queda totalment trinxada. De fet vaig preguntar, "¿a que us ressona un vídeo així ? » i ja van sortir idees com " me he sentido muy pequeño" - " no somos nada " i frases similars, i un dels usuaris va treure el concepte de “me hace pensar en ser humilde.”
Aquí vaig aturar-me i els hi vaig desvetllar que efectivament parlaríem d'humilitat, i vaig posar el 2on video:
Es tracta del video “l’Equip petit”: mostra perfectament la capacitat infantil de veure les coses sense jutjar-se, acceptar la derrota, ser humils vaja, i anar millorant.
I de l’equip petit a un equip gran: una “xerrada” de un entrenador de futbol, Unai Emeri,
L'entrenador del Sevilla va deixar gravar al vestidor abans d’un partit. Apareixen 3 conceptes Claus: Respeto, Humildad i Ambicion. Em va semblar molt important posar aquest vídeo perquè la humilitat com deia pot donar a entendre que hem d’abaixar el cap, sovint s'associa amb debilitat. i aquí l'entrenador aclara que la humilitat es ser conscient dels teus defectes però també de les tevés virtuts.
N'hi ha d'altres que aquest concepte no el tenen gaire valorat...
El 4rt i 5è video eren dos videos d’una persona que possiblement encarna el que molts entenen com a referent d’humilitat : el president d’Uruguay, De fet al vídeo ja aporta unes paraules on ja comença a aparèixer el concepte dels diners i del temps. I es curiós com vem enllaçar amb el tema del temps lliure i les aficions, factors molt abandonats en epoques de consum, ja que es la substancia el que ocupa el temps lliure, i per tant es prioritza els diners i s'abandona el dedicar-se a un mateix i als qui apreciem:
L’altre video del president era un fragment de entrevista amb Evole. Aquest li fa unes repliques molt oportunes, gira la truita i no li fa tant la rosca en algun moment, cosa que s'agraeix:
Per acabar vem veure un video d’Aalan Watts: “¿Qué harias de tu vida si el dinero no importara”.
Encara va donar mes joc per parlar del model de societat, el consumisme, etc. I vem connectar amb la obsolescencia programada i un dels residents va parlarnos d'aquest concepte i com l'havia viscut en primera persona. Va sortir per exemple a debat el tema
dels panells solars, i de com en certs moments sens impedeix escapar de la vorágine consumista i anem com robots. Per tant la reflexio era també en el sentit de aturar-se i gaudir mes de les coses, no anar tant de pressa, i el debat va girar entorn el tema del temps, la feina, la felicitat, etc.
En fi, una sessió molt completa, ja que parlant d'un concepte o valor vem anar a petar a diferents aspectes que tenen a veure amb l'addicció i la reinserció.
