Arteràpia -3ª sessio: "Deixa-ho anar"

Introducció:

Durant les setmanes anteriors, tant al grup com en altres espais de la comunitat, alguns dels components van fer al·lusió a la ràbia interior en diverses ocasions.

Me'n parlàven de manera directa o indirecta, pero curiosament deixaven entreveure la necessitat de "deixar-la anar". Em va semblar que per ells la relació art i terapia representes això: la oportunitat de lliberar-se. I no anàven mal encaminats, ja que tenia pensada una sessió per al cas. Però es potser el millor que pot passarnos com a "facilitadors-conductors" de grup: que els propis participants suggereixin una sessió!. Vaig enfocar el tema de la següent manera:

 

La guspira:

En primer lloc vag creure convenient fer servir alguns textos per a iniciar un debat sobre la ràbia, la ira, el perdó, el comportament davant les circumstàncies adverses, etc. En primer lloc vem llegir aquesta entrevista:

http://elpais.com/diario/2011/06/05/eps/1307255213_850215.html

"¿Quieres ser feliz un momento? Véngate. ¿Quieres ser feliz siempre? Perdona"Toda experiencia vivida, aunque usted no quisiera experimentarla y ni siquiera la buscara, la sintió porque se permitió vivirla. Muchas veces, el problema está en no saber poner los límites cuando nos entregamos a las experiencias. Cuando salen mal, buscamos culpables, y aunque los encontremos y les perdonemos, eso no nos alivia del todo hasta que nos perdonemos a nosotros mismos. Se trata de perdonarse a sí mismo por haberse permitido entrar en esa experiencia.

I vem aprofitar el moment per parlar de un cas molt paradigmàtic de injustica, associada al "perdó":

 

  

No crec que calguin gaires paraules. L'ideal hagués estat complementar el taller-sessió amb la visualització de la película que narra la seva història (INVICTUS) un cop va sortir de la presó i la seva relació amb els qui l'havien empresonat durant 3 décades.

Després també vem llegir aquest text del que en vaig extreure alguns paràgrafs:

http://vivirconemociones.blogspot.com.es/2013/06/el-arte-de-perdonar.html

 SUELTA EL PASADO

Empieza a soltar el pasado para poder mirar hacia el futuro. No estamos separados. Todos formamos parte de todos. Aprende lo que vienen a enseñarte tus enemigos y agradece. De lo contrario quedarás atrapado en ti mismo. Jamás evolucionarás, ni crecerás. Solo serás una sombra de lo que realmente podrías llegar a ser.

 En el camino hacia la búsqueda de la felicidad, continuamente nos encontramos con personas o situaciones que nos causan daño, dolor, sufrimiento, molestias. Todas ellas son reflejos externos que muestran nuestra vulnerabilidad y dependencia del exterior. Queremos que los demás se comporten como a nosotros nos gustaría. Queremos recibir lo que creemos que merecemos. Que todo salga como nos gustaría. Que nos complazcan y reconozcan.

Sin embargo, debemos despertar y comprobar que lo que tanto nos molesta en los demás no es más que un reflejo de nuestras carencias. Lo que recibimos de fuera es exactamente lo que damos. Por eso, si no te gusta lo que recibes, deberías observar atentamente qué es lo que das.

(...)

Nunca alcanzaremos la plenitud mientras haya una mota minúscula de resentimiento, odio o malos pensamientos hacia alguien. Porque ser feliz es liberarse y liberarse es soltar.

 L'exercici:

En aquesta sessio l'exercici va ser molt senzill: es va demanar als participants que pensin en alguna situació / relació / circumstància que sentin que els hi dona ràbia, frustració, ira, angoixa fins i tot.

En aquest cas la majoria va trobar-ho facilment. Deixem, com es habitual uns 30-40 minuts per treballar.

Un cop van tindre fets els dibuixos/creacions, vem sentar-nos en rotllana per explicar que es el que cadascú havia volgut plasmar. Tothom va explicar-ho, algú amb menys detalls es clar.

Aleshores arriba la hora de proposar als participants la realització de un acte simbòlic per perdonar, per deixar anar la ira. Es pot fer de varies maneres (enterrant, deixant anar amb globus -compte que cal tenir eli-, o bé el que vem fer nosaltres: plegar el paper-cartulina, i anar a deixar-lo al riu per a que la corrent se l'emporti...

Arteràpia -2ª sessió: "Ja ho tens"

Segona setmana del taller/grup: com es habitual en els grups, alguns dels seus components varien, i per això cal tornar a fer un petit enmarcament per als nous participants, que poden fer els mateixos participants que van assistir a la primera sessió (fet que anirem repetint cada vegada que ho trobem necessari al inicia sessió).

La guspira:

Per aquesta sessió volia fer un exercici mes dinàmic i enfocar-lo de manera molt positiva, centrant-nos en les capacitats i les habilitats dels participants. Per això mateix vaig començar amb la lectura d'aquesta entrevista amb un gran titular: "RETENEMOS MAS LO NEGATIVO" (Entrevista a Estanislao Bachrach, doctor en Biología Molecular.41 años.)

http://enpositivo.com/2013/06/reforzar-lo-positivo/ 

 

 

L'exercici: 

Un cop llegit i comentat el text (al grup li va agradar molt la entrevista i va donar força joc) començem la "Dinàmica del cercle de personatges": consisteix en demanar que cadascú penso en un/a personatge/individuu que admiri, i que ho posi en un foli. Per l'altre cara del foli hi posarà l'habilitat/capacitat/valor/característica, etc que mes admira  d'aquest/a personatge.

Un cop fet això fem un cercle i davant de cada cadira i posem, al terra, el paper per la banda de les habilitats. D'aquesta manera queda un "cercle" fet de papers, similar a això :

Aleshores podem fer ja el següent pas: demanem que s'aixequin i que caminin en cercles, i que s'aturin al trobar l'habilitat/capacitat que ells voldrien tenir (per cert..no es pot caminar pel mig del cercle, cal fer-ho pel voltant.)

Un cop cadascú hagi escollit una capacitat i ens tornem a sentar davant d'ella. Poden repetir-la. De fet, si nosaltres veiem que les habilitats/capacitats que estan sortint son molt semblants o volem afegirne una, podem entrar a la dinàmica (en aquest cas no hi havia la "paciència" i vaig afegir-la jo mateix perquè la trobo fonamental, manca en molts usuaris de la CT).

Ens tornem a seure a les cadires i arriba la part mes difícil: demanem a cadascún dels participants que pensi en un moment de la seva vida en que va tenir aquesta capacitat que han escollit (vaja, que han "voldrien tenir"). De vegades costa, però solen acabar trobantla: per petit que sigui, o per llunyà que sigui, sempre acabem trobant algún moment de la nostra vida en que hem tingut paciència, o valor, o perseverança, o força mental, o imaginació, o tolerància, etc.. I bé, demanem que "aquest moment" el plasmin al paper (en el format que vulguin).

El tancament:

En aquest cas va sortir molt bé en la majoria de participants, que van sorprendres a si mateixos recordant moments de la seva vida que no solen tenir presents, i en la que es van demostrar a si mateixos que poden tenir aqueste habilitats solicitades. Es de fet un recurs molt relacionat amb la P.N.L. que ens recorda que la capacitat està dintre de nosaltres mateixos, i que de fet tan sols la hem de recordar. La idea del exercici es "anclarla" de manera visual, recreant artísticament aquella situació en la que ens demostrem a nosaltres mateixos que tenim X capacitat.

 

Arteràpia - 1ªsessió: "Obrint el pot"

Aquest blog neix sobretot per ser un recull de les sessions d'Arteràpia que estic duent a terme a una Comunitat Terapéutica (per temes de confidencialitat estalviarem dir quina és). Per això trobo oportú que la primera entrada sigui precisament el contingut i la metodologia de la Primera Sessió.

Introducció de la sessió: el marc / encuadre

Al ser una primera sessió es fonamental donar un "marc" al grup de participants (el que en castellà s'anomena "el encuadre"):

a) El taller i el grup: s'explica què entenem per Arteràpia, els seus objectius fonamentals. Aquesta petita explicació es va fer previament, al demanar participants, però es bó recapitular i posar-los a lloc. També es moment d'explicar que no es cap "recepte mágica", sinó un espai de comunicació on caldrà treballar i esforçar-se per tenir "resultats". Insistirem també en un concepte important: la confidencialitat del que expressem.

b) L'espai i el context: parlarem breument sobre la sala/espai i el context en el que ens trobem. En aquest cas vaig insistir molt en el fet de què havia escollit un espai on no es sol treballar ni fer dinàmiques, per a  desconectectar de la comunitat terapéutica, ja que la idea es aconseguir conectar amb qui som "allá fora", al món real, no només amb qui som a la comunitat (que gairebè té una vida pròpia, amb els seus rols, personalitats, conflictes, vincles, etc, fet que pot interferir en el procés grupal i fins i tot dinamitar una sessió)

b) Presentació dels participants: una breu presentació com es fa a qualsevol grup, un per un, "el facilitador" inclós. Tornem a insistir en què es presentin explicant qui són allá fora, mes enllà del usuari "tal" de la comunitat (de que ha treballat? té animals de companyia? quins son els seus gustos? ha viatjat? No es forçarà si algú no vol especificar)

La guspira (element inspirador):

Un cop enmarcat el grup, podem donar pas al segon punt de les sessions: el que a mi m'agrada anomenar "la guspira", l'element inspirador, que logicament tindrà a veure amb la sessió d'alguna manera o altre.

En aquesta primera sessio en la que "obrim el pot" dels participants i del grup, la idea era treballar a partir de la memòria, però de manera positiva: vaig decidir fer servir un video/curt anomenat "La maison en petites cubes" (en el que trobem un relat sobre diferents moments de la vida d'un personatge)

 El que es pretén es que els participants s'obrin emocionalment parlant, esperant que el video toqui la fibra, i s'hi puguin sentir identificats fins i tot. A mes a més també té l'objectiu de relaxar-los, i de mostrar un video creat a partir de dibuixos.Un cop vist el video, si algú té ganes de comentar, pot fer-ho. Pero no ho forçarem.

L'exercici:

La idea es doncs ja començar el procés creatiu :per a fer l'exercici demanarem als participants que vagin al seu passat, a algún moment de la seva vida en què van ser feliços/alegres, i que un cop hagin identificat el moment es moment de "plasmar-ho" creativament (dibuixos, pintures, collages, a partir de objectes etc -en aquest cas, al ser una primera sessió, la majoria van optar per la cartulina i els colors).

Si els participants no troben cap moment de feliçitat, donem també la opció de "retratar" un moment que fos important, en algún moment que, tal i com feia el protagonista, ells sentissin que hi tenen "un pis", un "cube".

En una primera sessió hi ha molts dubtes i inseguretats per part de les persones que hi participen, i per això cal insistir molt en que el fet de que no busquem un alt nivell pictòric o artistic. Donarem llibertat de creació, de materials i métodes; tantmateix no es bo donar un excés de possibilitats i llibertats, ja que els participants es poden veure immersos en masses dubtes i això genera ansietat. Hem de pensar que hi ha persones que potser fa 20 o més anys que no fan un dibuix! Per tant anirem recolzant el procés creatiu, donant algun consell si s'escau, aportant exemples o idees puntuals.

 El tancament:

Com es habitual a totes les sessions, cadascú explica el qué ha volgut "plasmar": ho podem fer aleatoriament, demanant-ho nosaltres, per ordre establert, etc.

En aquest primer taller els participants van estar molt més oberts del que m'esperava. Com es habitual, els professionals tenim moltes pors i dubtes alhora de iniciar un grup/taller/teràpia, i segurament ens pensem que les persones amb les que treballarem no seran capaços de fer això o allò.
Un detall a tenir en compte es que els participants, alhora de explicar els dibuixos, s'interrompien força: cal recordar que es important deixar parlar primer al creador, per a que pugui explicar-se bé.

I bé, primera sessió doncs: ja hem "obert el pot", el calaix, el contenidor,