Videofòrum -1ª sessió: "Dosis de superació...amb trampa"

La primera sessió va incloure una breu introducció (objectius, formats, continguts, la idea de participació, etc.). 

Però anem al gra: la primera sessió volia que fos senzilla, dinàmica, "positiva", i per això vaig triar vídeos de superació personal/motivació, etc. Però vaig triar posar 2 vídeos bastants "sensats", inspiradors... i al final un de "trampós", precisament pel que explicaré al final:

1er vídeo) "I STILL HAVE A SOUL" 

El tipus de vídeo perfecte per entrar en calor: va donar joc i els va resultar creïble malgrat ser ficció. (per cert es tracta d'un anunci de HBO per a promocionar les emissions de Boxa)

2on video) "UNA ÚLTIMA LECCIÓN"

Un professor d'informàtica parla dels aprenentatges de la seva vida sabent que li resten pocs mesos de vida.

3er video) "Inspiration: how bad do you want it?"

Es el vídeo trampa. Es tracta d’un vídeo també de superació i “perseverança”, amb imatges emotives, música èpica, on es veu un home entrenant durament, i de fons una veu en off explica paral·lelament una faula (en el que un aprenent parla amb un guru i l’ensenyança del gurú es “si vols l’èxit ho has de donar tot per aconseguir-ho”). Al principi està bé, però mica en mica la exigència va augmentant i se li en va l'olla i parla de “si vols èxit potser estaràs dos o 3 dies sense menjar”..o “no dormiràs gaire”. Justament actituds addictives. Es va crear debat sobre aquest funcionar, sobretot amb tanta moda i obsessió per l'esport. De fet en mes de un cas l'usuari fa esport com activitat de temps lluire i fins i tot com estratègia per trobar-se en millor estat d'ànim i reduir ansietat. Pero en alguns casos es detecta que s'abusa de l'esport, i justament la sol·lució pot acabar sent un problema. Als professionals ens crea dilema, en el sentit de que a vegades es difícil trobar l'equilibri entre el que es una substitució i el que es una activitat "sana". Pero en aquest cas es un "canteo"- que diria un amic meu madrileny.

 Vaja que si un no esta atent i amb la música èpica i tal, un pot deixar-se portar -quan de fet esta portant a un extrem obsessiu el cos per tal de aconseguir un objectiu, i molts piquen. Aquí els vaig felicitar perquè molts se'n van adonar, que no era una actitud massa sana, que portava al límit el cos i la ment, i que aquests vídeos també poden ser molt demagògics i exagerats. I amb això també els hi volia transmetre això, que per molt que nosaltres posem un vídeo això no va a ''misa'', que es mes per reflexionar.