El debat mes interessant va sorgir arrel d'una pregunta que va formular un dels participants/residents- : "¿El pis terapèutic es la nostra zona de confort oi? perquè no ens hi deixeu sortir?"
Es refereix a que sovint els professionals prohibim algunes demandes dels residents: per exemple "no em deixeu anar a tal barri i jo ho tinc superat / no em deixeu anar a prendre algo amb tal noi-noia / no em deixeu iniciar aquest projecte.."
Bé, la resposta es la següent: dintre de un programa terapèutic s'incorporen elements i variables que hem de tenir en compte alhora de seguir algunes pautes i estratègies com les que aconsella el vídeo. Es a dir, el model de "Salir de la zona de confort VS Ir a zona de aprendizaje" es vàlid, els professionals de fet sempre empenyem als residents a "provar", a aprendre, a trobar nous cercles i amistats...Tot forma part d'aquest procés que gairebé demana tenir una nova identitat.
Però en el cas de l'addicció parlem de les SAR's (Situacions d'Alt Risc) o les DAI's (Decisions Aparentement sense Importància). Son elements que s'han de tenir en compte alhora de prendre decisions, ja que la persona que esta fent el tractament encara està fràgil, insegura, sovint de manera poc visible. Ens referim també a fragilitat a nivell de craving/tirons (desig de consum), a nivell d'emocions (d'autoestima, d'eufòria) etc... En definitiva el remei pot ser millor que la malaltia. Per tant arribem a la conclusió que per sortir de la zona de confort s'ha d'estar preparat .
De fet, una de les conclusions a les que es va arribar en grup es que l'addicte, quan inicia-demana un programa de tractament, ja esta sortint de la zona de confort durant molt de temps. Primer va a la Comunitat, i un cop passen uns mesos (depen de l'entitat mes o menys temps), aquesta es converteix en la seva zona de Confort. Després ve al Pis Terapèutic i torna a una zona d'aprenentatge , que de fet molts cops es converteix en zona de Pànic, i sovint la idea de "abandonar" es molt present les primeres setmanes d'adaptació.
El vídeo va impactar i va donar joc, i fins i tot el van demanar veure un altre cop. Però estaven mes impactats que altre cosa. Per crear mes debat vaig dur un altre vídeo: un exemple que fes connectar amb diversos elements del primer vídeo. Vaig escollir la història d'Arthur Boorman:
Es un referent força vàlid, segurament una història entre mil. Pero funciona a nivell motivacional i vam estar fent paralelismes entre la seva hª i el model del primer vídeo.
Per acabar la sessió vaig repartir un document amb 5 passos/estratègies que ens poden ajudar a sortir de la Zona de Confort i vem treballar sobre elles en grup.
Podem trobar varies referències: vaig escollir aquesta web:
http://end2endcoaching.es/coaching-como-salir-de-tu-zona-de-confort/
Els 5 passos resumits:
- HAZ UNA LISTA DE LO QUE NO TE GUSTA.
- HAZ LO DE SIEMPRE, DE FORMA DIFERENTE.
- CAMBIA TU PARADIGMA “HACEDOR/PENSADOR”
- APRENDE ALGO NUEVO
- CONOCE LUGARES NUEVOS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada